Us heu preguntat per què ens agrada compartir els moments amb les nostres amistats? En els moments d’alegria i de tristor, d’anhel i d’angoixa les persones busquem als nostres similars per sentir-nos acompanyats i membres d’un grup que ens aixoplugaria de la intempèrie. Fins i tot aquella gent a qui li costa més socialitzar li resulta tan vital com l’aire que respira comptar amb un grup de gent, per petit que sigui, amb qui identificar-se i amb qui confiar.
Ho deia Aristòtil, som animals socials. La nostra identitat és personal i intransferible però en ella hi ha elements conformats per la mateixa societat. El lloc de procedència ens marca, estableix coordenades que determinaran la nostra identitat. Això no vol dir pas que aquesta sigui tancada i impermeable. Ser d’un lloc i sentir-se membre d’aquest no implica no poder estimar altres llocs.
Som d’allí on naixem? Potser en realitat som d’allí on ens acullen o d’allí on sempre desitgem tornar. No importa. El que realment té valor per a nosaltres és sentir-nos com a casa i per això creem llaços amb altra gent; per ampliar horitzons i confeccionar racons que considerem llar.
Quins espais fomenten aquesta obertura vers els altres i afavoreixen l’esperit de companyonia? De vegades els llocs que generen vincles són els més espontanis, aquells que la gent se fa seus de manera inconscient i natural. Sense previsió, una colla estableix un punt de trobada a força d’anar quedant sempre allí i aquell lloc, sobtadament, es converteix en un d’aquests espais màgics que uneixen. Aquests espais poden ser, per exemple, un bar, una plaça, una cafeteria, una antiga estació…
Ens agrada crear llaços i fer grup perquè és compartint que les coses bones es tornen més bones i les dolentes són més digeribles. Ens agrada compartir perquè és un dels luxes més accessibles i dels que dóna més plaer. Ens agrada compartir i formar comunitat perquè junts és més fàcil enfrontar-nos a les dificultats.
Compartim moments, compartim llocs, compartim anhels, compartim històries, àpats, anècdotes, lluites… i ho fem perquè així som natros.
